Eslovenia amb nens i camper

Al principi, quan ja teníem clar que volíem anar a Eslovènia i Croàcia vam tenir en compte diferents maneres d'arribar.
- Llogar una furgo a Barcelona i arribar per carretera

- Llogar una furgo a Barcelona i agafar el Ferry per estalviar-nos uns quants kilómetres ( però s'han d'agafar dos ferries i surt caret)

- Ferry (Grimaldi) i anar en cotxe i anar d'hotels o similars (si , però la idea de furgo ens tira més)

-Avió i llogar cotxe i anar d'hotels o Airbnb o similars. Si hagués trobat un vol bé de preu haguéssim triat aquesta opció però els vols encarien el pressupost. A més, no vaig veure molt clar això de llogar un cotxe per a dos països diferents, vaig llegir moltes opinions negatives i problemàtiques i això em va tirar enrere.

- Avió i llogar la furgo allà.  Em va agradar molt l'empresa Nescampers a Eslovènia,  i finalment aquesta ha estat la decisió escollida després de molt i molt mirar. 

Un cop reservat amb Nestcampers volíem anar amb el nostre cotxe fins Eslovènia perquè els vols sortien molt cars però finalment vaig veure que volant fins a Zagreb sortia molt més econòmic i només havíem d'afegir un petit suplement per recollir-la allà, així que decisió presa.
D'aquesta manera ens estalviem la pallissa de 15 hores d'anar i 15 hores de tornar, ens estalviem la vinyeta que s'ha de posar per entrar a Eslovènia per utilitzar les autopistes i guanyem dies per visitar el país.

13 juliol 2019


Arriba el dia esperat, nervis inclosos arribem amb retard a Zagreb.
Cansats perquè tot i que el vol era a bona hora, al sortir de El Pont de Suert ens despertem a les 4.30 h per estar a les 8h a l'aeroport de Barcelona.
Un cop a l'aeroport, la Nina de Nestcampers ja ens estava esperant amb el cartellet amb el nostre nom, quina gràcia fa això de que t'esperin en un lloc desconegut.
La furgo ja ens estava esperant al parking de l'aeroport. Ens expliquen tot el funcionament de la furgo i intentant emmagatzemar tota la informació rebuda ens posem en marxa. Comença l'aventura!!

Paguem el parking de l'aeroport i sort que es pot pagar en tarja perquè encara no tenim Kunes, la moneda de Croàcia.
La furgo ja ve equipada amb tot el que es pot necessitar i fins i tot hi ha uns detalls de cortesia; aigua, raspalls de dents de bambú, fruits secs, infusions...

Ens van comentar que tot el menjar que ens sobrés al tornar la furgo que no el tiréssim, que el donen a la gent necessitada ( ens va sobrar una ampolla d'oli, nutella, formatge i alguna cosa més).

Creuem la frontera de Croàcia per entrar a Eslovènia i trobem una mica de caravana, però poca cosa. I Eslovènia ens rep amb una forta tormenta!
Parem a una àrea de servei a menjar alguna cosa i busquem un super per comprar.
Anem a un dels pocs furgoperfectos que ens va funcionar en tot el viatge i el millor de tots (Kostanjevica na Krki)

És gratuït però només per 5 places. Aquell dia estàvem sols.
El poble ens va encantar i l'aparcament és al costat del riu Krka.
No sé si és perquè tots els llocs que tenia pensat visitar els havia vist tantes vegades que no em van sobtar tant com pensava, però aquest lloc, com que no el tenia a la llista de visites pendents, em va sorprendre gratament.

14 juliol

Arribem a Ljbliana. ELl diumenge no es paga pàrquing, però a l'anar en furgo gran anem a un pàrquing  de pagament que indicava que era per furgos i auto caravanes. Vam pagar 8 euros per 6 hores, però vam estar més tranquils.
He llegit que prop del parc Tivoli també hi ha pàrquing gratuït, hi podeu fer una ullada.

Comencem a visitar Ljubliana i ens dirigim als llocs més emblemàtics perquè només tenim unes hores. 
Visitem l'ajuntament, la catedral de Sant Nicolau, el pont del drac, Zmajski Most (símbol de la ciutat) i el triple pont. 

El triple pont Tromostovje comunica la part moderna amb l'antiga. Antigament era de fusta però es va cremar en un incendi i es va reconstruir. Més tard es van afegir dos ponts més als laterals degut a la gran afluència de gent.
També trobareu el Pont del carnicer (entre el Pont dels dracs i el triple pont).  Aquí veureu molts candaus on els enamorats hi pengen els candaus. Té el terra de vidre i podreu veure el riu sota els vostres peus. Per la nit s'ilumina de color verd.

Hi ha la targeta que inclou moltes visites i transports públics de la ciutat però nosaltres no la vam comprar perquè només estàvem unes hores. Però si us allotgeu a Ljbliana potser us interessa ( inclou bus, vaixell, tour, museus, arboretum i termes).
Arribem als 3 ponts, i pugem caminant al castell Ljublijaniski grad (10 minuts de pujada), també es pot pujar en telefèric o trenet.
Un cop dalt fem unes fotos però comença a ploure i decidim no pagar l'entrada per pujar a la torre. Si no voleu pagar entrada us haureu de conformar a entrar al pati central del castell, ple de terrasses i algun dels miradors accessibles sense pagar. Si voleu veure el riu i la ciutat antiga haureu de pagar i pujar a la torre.

Com que va parar de ploure vam anar al rascacels de Ljubliana, el Ljubljanski Neboticnik ( Cankerjeva cesta, 4). Té 70 metres d'alt i al pis de dalt té una terrassa on pots prendre un refrigeri i tens una panoràmica de la ciutat amb unes vistes increïbles.

El riu Ljublianjanica que travessa la ciutat també és una de les icones. Als seus marges trobareu terrasses, actuacions en directe, un passeig molt agradable de fer.
Una curiositat és que la ciutat va ser destruïda per un terratrèmol i l'arquitecte Plecnik la va reconstruir en un estil Art Nouveau.

Davant l'ajuntament trobareu la Robbov Vodnjak (font dels 3 rius) obra del venecià Robba. La font està dedicada als 3 rius més importants de l'antiga Iogoslàvia (Sava, Krka y Ljblianica). Es va trigar molt en construir perquè el marbre venia de Carrara i els vaixells s'enfonsaven degut al pes del marbre. Consta d'un obelisc i tres figures d'homes sobre dofins.

Lujbliana em va donar la sensació d'una ciutat europea tranquil·la, elegant,agradable de caminar. No té grans monuments però té raconets molt bonics i l'ambient és molt agradable.

tip: els lavabos públics són gratuïts i estan molt nets, no cal que us coleu a un bar per anar al wc

Fem un piscolabis a Klobasarna, on havia llegit que les salsitxes eren molt bones i de fet ens va agradar molt. Està molt cèntric, al costat de la catedral.
Hi podreu trobar les salsitxes típiques eslovenes (Carniola) a un bon preu. Podeu agafar la meitat o una sencera. Els seients són fora, a dins hi ha pocs.

Parlant de menjar, també està molt bo i són molt recomanables els gelats Vigò.  De fet vam repetir amb un altre gelat abans de marxar de Lujbliana.
(llegiu les recomanacions i totes són fantàstiques).

També anem a visitar el barri de Metelkova (a 15 minuts caminant del centre).
Havia vist fotos i semblava interessant, però no sé si ja era pel cansament acumulat o que, però quan vam arribar no ens va cridar molt l'atenció, vam estar poca estona i vam marxar.

Agafem la furgo i cap a Bled. Teníem pensat acampar al càmping Bled ( a Eslovènia l'acampada lliure no està permesa) però està ple. Busquem altres càmping però són molt i molt cars (80 euros al càmping Sobec). Si fos per estar al càmping i aprofitar les intal.lacions encara però només el volíem per passar la nit. Al càmping Radovlija ens demanen 76 euros. Truquem als càmpings de  Bohinj però també plens. Busquem un dels furgoperfectos que teniem apuntats però no hi ha manera de trobar-lo. Acabem passant la nit al càmping Danica per 64 euros. El càmping està força bé, al costat del riu però lluny de Bled, per tant si volem visitar Bled haurem d'agafar la furgo i aparcar allà. No sé si és per això però l'expectativa que tenia de Bled va baixar. 

Potser havia vist ja masses fotos i m'esperava més.Caravanes a tot arreu, tots els pàrquings i càmpings plens....massa turístic.

Així que al dia següent decidim anar a visitar altres llocs i a veure que passa.

15 juliol

Anem a visitar Slap ( cascada) Savica. Tingueu en compte que gairebé tot el que vulgueu visitar a Eslovènia s'ha de pagar. Per visitar Slap Savica haureu de pagar 10 euros pel pàrquing i 10 euros per entrar els 4 (2 adults i 2 nens).
És una de les cascades més populars d'Eslovènia i es troba al parc nacional de Triglav. 
Per arribar a la cascada des de el pàrquing es triga una mitja hora a través d'unes 560 escales. Al llarg de la pujada anireu trobant bancs de fusta per si voleu descansar.

Un cop dalt arribareu a una mena de mirador que fa de refugi.
A un cantó veureu la cascada i a l'altre el massís de Triglav.
La cascada té uns 80 metres d'alçada i el que la fa autèntica és que es desploma en dos fases o trams. Diuen que la cascada té forma de lletra "A".

M'hagués agradat arribar als peus de la cascada però hi ha una porta de ferro tancada amb candau que ho impedeix.
L'aigua de la cascada va a parar al llac Bohinj que més tard visitaríem. 

Tal i com havia llegit, Bohinj ens va agradar molt més, és més del nostre estil. No tant turístic. Hem dinat a un raconet del llac on hi hem estat molt bé (Pod Skalco) amb parc infantil, zona d'escalada per nens, cabretes...). Això si, el pàrquing l'haureu de pagar com a gairebé tot arreu.

Hem agafat una canoa i com que anàvem justos de temps hem acordat amb el noi que les llogava mitja hora en comptes de 1 hora com solen fer i ens l'ha deixat a meitat de preu. Molt xula l'experiència i per veure el llac des de altres angles.

Bohinjsko jezero, tal i com s'anomena amb eslovè, té 4 kms de llarg i 1 d'ample i és el llac més gran d'Eslovènia. Banyar-se és molt més fàcil que al llac Bled on les zones de bany estan més delimitades.
L'aigua està fresqueta però si agafes un dia de calor això no t'importarà.

Com que els càmpings estaven plens a Bohjing hem tornat a Bled, i més del mateix, tot ple. És el que té viatjar en temporada alta.
Busquem un pàrquing per visitar Bled i anem a parar a Straza Bled.

És un petit parc d'atraccions on l'atracció principal és el toboganning i des de aquí també tindreu unes bones vistes de Bled. 

Ja que no vam pujar al castell per veure les vistes ens va haver de conformar amb les vistes d'Straza, que tampoc estan malament oi?

El tobogan és semblant al que trobareu a Andorra o els molts que ens vam trobar a la Selva Negra.
Tampoc està malament aparcar a Straza Bled per conèixer Bled ja que si fas una activitat pots aparcar gratis i t'estalvies els diners de pàrquing, prefereixo invertir els diners en un toboganning que en un pàrquing, i vosaltres?
A més, quan fèiem cua per pagar les entrades, una dona em va regalar un vale per un nen gratuït, no sé d'on el va treure però si hi aneu seria interessant que preguntéssiu abans a l'oficina de turisme o similar per si tenen alguna promoció d'aquest tipus. Nosaltres ens vam estalviar 7 euros.Quina llàstima, jo que pensava que m'encantaria Bled i ha estat tot al contrari. Si que és bonic i m'agradaria anar-hi en temporada baixa per canviar d'opinió.

També tindreu unes bones vistes des de Ojstrija on la meva idea era pujar a primera o darrera hora per fotografiar la posta o la sortida de sol però com que no vam poder pernoctar amb la furgo a Bled ho vaig tenir que deixar córrer però si podeu us aconsello pujar.
El trekking fins a Ojstrija el trobareu davant la ciutat, al costat del càmping Bled.
Hi ha dos miradors :Ojstrija i Osojnica.

A Ojstrica es triga uns 20 minuts i a dalt trobareu un banc de fusta per fer la típica foto amb el llac de fons.

A Osojnica (685 m) es triga uns 45 minuts per un camí amb molta pendent. Si us queden forces podeu arribar a Velika Osojnica (756m) i pujar 20 minuts més cap a dalt. Si hi aneu ja em direu que tal.

Tampoc vam pujar al castell. Hi ha dos opcions; pujar des de Bled durant 15 minuts o aparcar al parking del castell. Segons he llegit si voreges el castell  per la dreta hi ha un camí on pots veure les vistes i no cal pagar l'entrada al castell.

Vam passar la nit al càmping Radovljica, no molt recomanable però del més barat que vam trobar per la zona. L'únic que val la pena del càmping és la piscina, molt gran, a 27 graus i oberta fins les 22h. Això si, es fan bastants entrenaments o torneigs i llavors no es pot utilitzar.

16/07

Ostres am Eslovènia. El país és preciós i ho saben, per això fan pagar per tot. O pagues per pàrquing o pagues per entrar o les dues coses.
Per visitar Blejski Vintgar ( Vintgar Gorge ) prepareu la cartera. 5 euros de pàrquing (2019) i 26 euros per 2 adults i 2 nens (porteu efectiu, no accepten targetes)
Com sempre, es recomanable anar-hi aviat per no trobar-ho massificat i anar en fila índia. Com que es troba a prop de Ljubliana i Bled (4 kms) hi van molts autocars, per tant millor evitar entre les 11h i les 15h més o menys.
El trajecte és de 1,6 kms i es fa a través de pasarel.les i ponts de fusta amb vistes espectaculars sobre el riu Radovna.
Flipareu amb els tons del riu, verd, blau... per això ja val la pena la visita.
Això si, aneu ben calçats, hi ha trams que poden estar mullats i rellisquen una mica. Nosaltres portàvem unes sandàlies de muntanya tipus Teva i perfecte.

Al final de tot trobareu la cascada de Šum (cascada sorollosa). Al costat veureu una altra caseta on es pot accedir al parc per l'altre costat. També hi trobareu un bar i algunes taules on els nostres fills van aconseguir un gelat per donar-los energia per fer la volta de tornada.

Quan tornes a l'entrada veureu al riu un munt de pedres amuntegades on els turistes es dediquen a apilar. Segurament només que plogui una mica el riu se les emportarà totes. El que no sé és el motiu ni el significat de fer això.

Vam arribar a les 10h i ja hi havia molta gent. 

La tornada va ser pitjor perquè ens anàvem creuant amb tots els autocars i segons quins trams no podíem ni passar.

Per dinar vam fer un pícnic a un lloc que tenia molt bona pinta. He buscat com ubicar-lo i surt com a Topolino.

Hi ha un punt d'informació i venen algunes begudes. El millor és la zona de pícnic i el riu que passa pel costat. Hi havia molta gent fent rutes amb bici.
L'anècdota del dia var ser que vam aparcar i vaig començar a cuinar a la furgo.
Llavors arriba un home que em diu que haig de pagar el pàrquing. Jo li vaig dir que no hi havia cap màquina  per pagar i em va contestar que m'havia de baixar una aplicació al mòbil per poder pagar. Em va dir que aquesta vegada no em posava multa perquè a tots els turistes els passa el mateix. Us ho explico perquè ho tingueu en compte i potser haurien de facilitar-ho una mica més i canviar el sistema de pagament, dic jo.

Abans de continuar la ruta ens vam desviar una mica per veure la reserva Zelenci, al parc Nacional de Triglav.Només hi ha 600 metres des de el pàrquing però val molt la pena. 

Els colors de l'aigua us deixaran bocabadats.
El nom de Zelenci significa "verd" en eslovè i no cal que ho jurin pel color que té l'aigua. És reserva natural des de 1992 i el seu origen remonta a l'Edat de Gel.
En aquella època es va formar el llac Koren i es van dipositar restes de pedra calcària i amb el pas del temps el llac es va anar buidant per donar pas a la meravella que trobem ara.

Al fons del llac trobem unes formacions circulars, els volcans submarins, amb les bombolles circulars que pugen a la superfície des de els dipòsits calcaris del fons. És un fenomen únic del país. Com és de suposar el bany està prohibit i hi ha senyals d'advertència de culebres entre la vegetació.
A la reserva hi ha moltes espècies d'animals i plantes, el llac té uns 2 metres de profunditat i curiosament no es gela a l'hivern, però he llegit que es deu a que emergeixen de les seves profunditats uns corrents càlids (6ºC), que de fet si et fixes es poden veure clarament ja que l'aigua és tant cristal.lina.

Després vam anar a visitar la cascada Pericnick, una altra gran sorpresa. Em va agradar més del que m'esperava. Passar per darrera li dóna un toc d'aventura. 

Acabes xop passant per darrera però com que feia molta calor, era d'agraïr. Si hi aneu en un dia fresquet millor que agafeu impermeables.
També es troben dins del parc nacional de Triglav, a la cara nord.
Com no, s'ha de pagar pàrquing per visitar-es però tampoc tant com a d'altres llocs ( 3 euros).
Heu d'agafar el camí que surt del restaurant i anar pujant fins arribar a un pont on la veureu de cara.

Vam agafar el camí de l'esquerra per donar la volta per darrera. Anant amb nens es pot fer sempre intentant evitar alguna relliscada, per tant, un bon calçat és obligatori.

Hi ha dues cascades, però la principal és la inferior, de 52 metres. La superior és més petita, de 16 metres i d'accès més difícil. De fet, nosaltres no vam trobar el camí d'accès de la segona i tampoc la gent que hi havia per allà en aquell moment.
Això ja va a gustos, però per mi, les cascades Pericnick són les que més em van agradar d'Eslovènia. L'opció de poder caminar per darrera i tenir una perspectiva totalment diferent la fa més especial.

Després si que em vaig enamorar. El llac Jasna ens va encantar. Només està a 2 kms de Kranjska Gora, al parc nacional de Triglav. Vam donar una volta i vam decidir banyar-nos. 

El sol ja havia marxat però l'aigua era tant neta i transparent que ens va cridar a tirar-nos. I axí ho vam fer. A uns en va costar més que a d'altres però tots vam acabar fent una molt ràpida remullada.
Les aigúes són cristalines i es reflexen les muntanyes dels voltants fent del lloc un indret màgic. Feu-me cas, no us perdeu aquesta visita.

En veritat són dos llacs artificials conectats entre si, i l'aigua provè dels rius Mala Pišnica i Velika Pišnica. Hi trobareu bancs per seure, un bar per prendre alguna cosa amb unes maravelloses vistes, i un trampolí en un mirador per als més agoserats.

També trobareu si sou amants de les fotos, una talla de fusta al costat del llac. És enorme i reprenta un marc de fotos per fer-te amb el llac de fons.

També hi trobareu l'estatua Zlatorog amb les seves banyes daurades , és un animal mitològic que diuen que protegeix els tresors dels Alps. El trobareu al llac Bohinj, al llac Jasna i la cervessa més comú de tota Eslovènia també es diu Zlatorog.

Aquest dia vam estar de sort. Vam dirigir-nos a Kranjska Gora a una àrea de autocaravanes o campers. No hi havia ningú per cobrar ni cap parquímetre. Vam preguntar a la gent que hi havia per allà i ens van dir que segurament algú passaria més tard a cobrar-nos però no va ser així.
L'àrea es troba al final del pàrquing de les pistes d'ski i a 15 minuts caminant del poble.
Si teniu temps, podeu anar a donar una volta per Kranjska Gora. Diuen que és un dels pobles més bonics d'Eslovènia. Si que és bonic, però estic segura que n'hi ha de millors, per exemple a mi em va agradar molt més el primer poble on vam pernocatar la primera nit, Kostanjevica na Krki.

El que hi ha de bonic a Kranjska Gora és la seva ubicació, rodejada per els Alps Julians i molt aprop del P.N. de Triglav i si veniu a l'hivern, imagino que estarà força animat ja que hi ha una de les pistes d'ski més completa d'Eslovènia.

Al matí, un cop esmorzats, vam seguir la ruta i avui tocava el pas de Vrsic.
Una gran obra de ingenieria del segle XX. En aquesta carretera de muntanya que uneix Kransjka Gora amb Bovec al llarg de 50 kms, trobareu més de 50 curves molt tancades i totes numerades i comptabilitzades, construïdes pels presoners de guerra russos durant la primera guerra mundial. 
La majoria de les curves de ferradura estan adoquinades en comptes d'asfaltades per millorar l'adherència en males condicions metereològiques.
La carretera només està oberta de Maig a Octubre. 
Per cert. Quan pugeu, després d'un restaurant ( Poštar) trobareu un mirador cap a la muntanya Prisank. En principi s'hauria de veure una cara a la roca que no vam saber veure, si vosaltres la veieu ja m'ho fareu saber. 
Diu la llegenda que es tracta d'una noia anomenada Ajdovska deklica (la noia pagana) que predia el destí dels que arribaven a la regó, i una de les seves prediccions va fer que es convertís en pedra.

Al principi de la pujada ja us trobareu la Capella Russa  (després de la curva 8) que es va construïr entre els anys 1916 i 1917 en homenatge als soldats russos sepultats per un allau de neu mentre construien la carretera. Per això també se la coneix com la carretera dels russos. 
Un cop dalt, al pas Vrsic, hi havia tants cotxes aparcats que vam decidir no parar, la nostra furgo era força gran i no hi havia lloc per aparcar.
De totes maneres no passa res perque un cop baixes i s'acaben les curves, comences a endinsar-te a la carretera de Trenta a Bovec, vorejant el riu Soča, un dels paisatges més bonics que us podeu imaginar.

Es tracta del curs d'aigua més bonic que he vist mai, el seu color esmeralda us deixarà bocabadats. Al llarg del seu curs passa per cascades, ràpids (trobareu moltes empreses de rafting), canyons, tots però amb el mateix color blau turquesa i verd esmeralda. Fins i tot vaig sentir que deien que pots beure aigua (amb B alta) del mateix riu.
I si sou prou valents també us podeu banyar. Nosaltres ho vam fer, tot i que poca estona.

Vam estar mirant de fer ràfting els 4 però ens sortia molt car als 4. Trobareu empreses tant a Kobarid com a Bovec i totes inclouen transport i equipació.

Un cop en aquesta zona, es tracta d'anar parant als llocs que us vingui de gust, fer fotos o si sou valents, una remullada.

També vam dedicar un temps a visitar el naixement del riu Soca. Una de les altres visites que més ens van agradar i sobretot als nens ja que inclou una mica d'aventura. 
De totes maneres haureu de vigilar perquè hi ha algun pas una mica complicat.
Un cop deixeu el cotxe al parquing haureu de caminar per un camí una mica inclinat, en poc temps fareu un desnivell de  100m. La primera part es fa per dins d'un bosc amb escales de fusta en alguns trams. Arribareu a una cascada i molta gent ja es conforma que allò és el naixement però si voleu veure on neix realment el riu Soca, haureu d'afagar la part més complicada i no apta per a tothom. 

Es un tram tipus via ferrada amb una corda anclada a la roca. Al final de l'aventura arribareu a una cova on neix el riu.

A veure, els nostres fills tenen 8 i 11 anys i l'han fet sense problema però s'ha de reconèixer que hi ha cert risc de passar-hi. Aquesta excursió als nens els va encantar. Darrerament, desde que s'han fet més grans es queixen més a l'hora de fer excursions (era més fàcil quan eren petits, no entenc la gent que no viatja amb nens petits si tot és molt més fàcil, us ho puc assegurar).
Aquesta els va agradar perquè hi havia un punt d'aventura i això és el qu els motiva a caminar.

Després vam intentar banyar-nos al riu Soca però està freda no, gelada. El més valent va ser el petit de la casa i després per no quedar malament ens vam anar banyant els altres.

Velika Korita ( Canyó Gran del riu Soča) té 750 metres de longitud, 15 metres de profunditat i en les zones més estretes només té 2 metres d'ample.

Després també hi ha Mala Korita (canyó petit) amb 100 metres de llarg, 6 metes de profunditat i en segons quins llocs 1 metes d'ample.
Mala Korita és el highlight del riu, la zona més concorreguda i la més xula per fer-se un bany tot i que si aneu seguint el curs del riu, anireu trobant molts llocs per fer una capbuçada o simplement disfrutar del color de l'aigua.
Després de tirar-nos varies vegades des d'una pedra al riu vam seguir la ruta fins a Bovec. Vam tornar a preguntar preus de rafting o kayac però surt molt car ( uns 160 euros els 4). Malauradament vam desistir, no es pot ser pobre.
Si no ens estiguessim gastant tants diners en campings potser ho haguéssim pogut assumir però com que la pernocta lliure està prohibida ens estavem gastant més del compte.
Vam anar a una àrea d'autocaravanes situada al parquing de l'estació d'ski de Konin que tampoc va sortir tant car. 20 euros per 24 hores i 5 euros per la dutxa. No estava gens malament, sobretot les dutxes, ja que tot i ser un mòdul sortia l'aigua amb molta potència i molt calenta.

Konin és la única estació d'esquí a Eslovènia amb pistes a 2.000 m sobre el nivell del mar. L'estació és coneguda per tenir molt de sol i per les seves vistes  (desde els Alps Julians fins el mar Adriàtic) i s'hi accedeix per un telecabina de 6 kms de llarg. La seva particularitat és la d'esquiar en tres païssos: Eslovènia (Kanin), Italia (Sella Nevea i Tarvisio) i Austria ( Arnoldstein)

18 juliol

Anem a veure la cascada Boka. Primer ens passem de llarg perquè no tenim molt clar on deixar el cotxe però al final trobem el parquing. Està bé però la veus desde massa lluny. 

Hi ha una mica de desnivell fins arribar al mirador però es pot fer perfectament amb nens, es triguen uns 10/15 minuts.
Per acostars-hi crec que hi ha una excursió de tres hores però que els nens no van voler fer. Tampoc vaig trobar molta informació per accedir-hi.
Boka és la cascada més potent i alta d'Eslovènia. Té dos salts d'aigua, en total 106 metres i uns 20 m d'ample.
Si no voleu anar fins al mirador, la cascada Boka també es pot veure fàcilment desde la carretera que va de Kobarid a Bovec.


Avui era un dia de cascades. Següent cascada: Slap Virje.

No està malament, es força bonica però no imprescindible. Si esteu per la zona i teniu temps podeu fer-li una visita. El gps ens va portar a través d'una carretera com privada a través d'un camp de golf, però ens va deixar just al parquing el qual és força petit però vam trobar lloc.
També si no voleu arriscar-vos a no trobar lloc al parquing, podeu deixar el cotxe al poble de Pluzna i anar-hi caminant o en bicicleta.
La cascada Virje està formada per diferents caigudes d'aigua, punt que la diferència de les altres cascades que podeu veure a Eslovènia.

En comptes de ser un torrent d'aigua que cau sobre una bassa, son diferents rius que cauen i li donen un caire de relax, i si sou valents, un banyet per poder fer la tornada ( fa pujada) més fresquets.

I per acabar la ruta "cascadenca" ens dirigim a la cascada Kozjak.
Per accedir-hi haureu de deixar el cotxe aparcat al costat del camping Koren.
Sobretot pagueu el parquing perquè nosaltres quan portavem una estona caminant vam recordar que no haviem pagat i a la tornada teníem el regalet. 35 euros de multa.

No havia llegit enlloc abans d'anar-hi que hi ha dos maneres d'accedir a la cascada. Nosaltres sense saber-ho vam anar per el "Sendero por la Paz"
Resulta ser un camí que passa per diferents punts interessants com trinxeres, bunquers, refugis de la Primera Guerra Mundial i fins i tot restes d'un antic poble romà. 
Està interessant i la tornada la podeu fer pel camí que fa tothom per fer una ruta circular.

Abans d'arribar a la cascada entrareu a un canyó curvat espectacular, tot verd i místic, em va agradar molt.

Després ja passes per una pasarel.la i arribes a la cascada. És una cascada  de 20 metres diferent a totes les altres ja que d'una escletxa a la roca i per on es cola la llum hi surt la cascada. Espectacular!!

Com que havia vist fotos de gent banyant-s 'hi ja duiem els banyadors i com que veniem acalorats ens vam refrescar en aquest lloc tan idil.lic. Estava fresqueta però molt més fresqueta estava la del riu Soča. A la foto que vaig penjar a l'Instagram una persona em va dir que estava prohibit. He estat buscant informació i no he trobat pas enlloc que ho estigui de prohibit, no sé, però el bany ja ens l'hem fet.

La tornada la vam fer pel pont i seguim disfrutant del color de l'aigua que sembla que estiguis al Carib (excepte per la temperatura de l'aigua).

Per cert, quan estàs a punt d'arribar a la cascada, i ja porteu 30 minuts caminant més o menys, hi ha una caseta on et cobren l'entrada ( 10€ per familia any 2019), per tant porteu diners en efectiu, no accepten targetes.

Quan vam tornar al parquing, vam haver de buscar un banc per pagar la multa i va començar a ploure a bots i barrals. Sort que anant en furgo pots cuinar a dins i no mullar-te. 

Estava molt tapat i plovia com si s'hagués d'acabar el món i vam decidir no visitar Tolmin. Haviem llegit que si has vist Vintgar abans no val la pena i amb això ens vam quedar. M'han quedat ganes de veure'l però sempre s'ha de deixar alguna cosa per tornar.
Vam seguir la ruta per acostar-nos a les coves de Scokjan. Feia tant mal temps i tant de vent que fins i tot una branca d'un arbre va xocar contra el nostre cotxe, quin ensurt!
Quan vam sortir de la zona de mal temps vam estar buscant on podiem passar la nit i ens vam decantar per un lloc on a part de fer vi, tenen un restaurant "pitiminí" i a part una zona per campers.

La veritat és que ho tenien molt ben muntat però no vam tastar el menú de degustació perquè pujava a 49 € per persona, multipliqueu per 4. Això si, les valoracions a tripadvisor son molt bones. No es pot ser pobre.

El que si que vam fer va ser comprar una botelleta de vi per tastar-lo i ens van deixar un parell de copes per prendre'l a la furgo. La veritat és que els amos eren molt atents i molt amables.

Dormir rodejat de vinyes amb bones vistes fa que ens enduem un bon record de saksida.

20 juliol 2019
Al dia següent, tenia l'intenció de visitar Rakov Scokjan però com que els nens estaven en vaga d'excursions, per evitar discussions vam deixar-ho córrer i vam anar a les coves. Llàstima perquè estic segura que m'hagués agradat molt per les fotos que havia vist.

Com que feia molta calor , la visita a les coves Škocjan  ser un regal. Havia llegit que havies d'agafar alguna jaqueta, però en el nostre cas, només la vam fer servir gairabé al final de la cova. De totes maneres agafeu-la per si un cas perquè estan a 12 graus, no és fred però depenent de lo fredolics que sigueu no us farà nosa.
No tinc paraules per descriure la cova Škocjan  He vist varies coves, però aquesta és espectacular. 
No es poden fer fotos però tan si val perquè amb una foto no es pot ensenyar la sensació d'estar en aquest caprici de la natura.
És tant gran que ho has de viure tu mateix.
Hi havia gent que feia fotos, però jo no em vaig voler arriscar, perquè com va dir el guia, "Big brother" ens estava vigilant.
El parquing és gratuït i mentre espereu que us toqui entrar teniu un bar restaurant i wifi obert.
Quan compres l'entrada t'has d'esperar a que et toqui i un cop arribes a l'entrada fan grups segons l'idioma que vulguis. Per tant millor que abans us informeu dels horaris de visita i no hagueu d'esperar molt. 

Això si, nosaltres vam arribar 15 minuts abans de la propera visita però com que hi havia tanta cua per comprar les entrades vam haver d'esperar una hora més, per tant millor anar amb més antelació. Solen haver visites cada hora.

De totes maneres hi ha un petit recorregut fins a un mirador desde on es compren les entrades que podeu acostar-vos per fer temps i es veu tota la zona de les dolines, val la pena fer-hi una passejadeta. 

Aqui per un cop que em va donar el petit de la casa al braç mentre feia la foto, gairabé em tira el mòbil avall, sort que vaig tenir bons reflexes!

Un cop sortiu de la zona davant de les taquilles, amb diferents guies et porten a l'entrada, teniu uns 15 minuts caminant.
Ki ha dos maneres de visitar les coves, la més famosa és la que vas per sota terra i trigues unes dos hores.

El recorregut subterrani té un total de gairabé 3 kms sota terra i passareu per once coves , per galeries enormes amb estalagmites, estalactites, però el més espectacular és quan passes per la galeria on hi passa un riu subterrani , el Reka, i  camines per un pont que travessa la galeria. Espectacular!
Les coves es van crear per l'erosió del riu Reka, el qual comença per la superficie al llarg de 4 kms i es fica sota terra i torna a apareixer a 34 kms de distància.

La primera part de la visita és una cova d'estalactites, la cova Silenciosa (Tiha jama) la qual acaba al Gran Saló on trobarem les estalactites que anomenen Gegant i Organ.
Tot seguit entrarem a la sala del murmuri (Sumeca Jama) i més tard la cambra de Martelova, el plat fort de la cova. És on hi circula el riu Reka i no us deixarà indiferents. Us sentireu molt petits en comparació a les dimensions de la cova.
I si hi afegeixes el pont Cerkvenik, iluminat i 50 metres per sobre del riu, llavors ja et quedes sense paraules.
El guia ens va explicar per on passaven als anys 60 la gent per visitar la cova i realment és terrorífic ( caminets molt estrets penjats a les paretes, amb una mena d'escales tallades a la pedra....uff)

Com a curiositat ens van explicar, el riu Reka va inundar la cova l'any 1965 i al febrer del 2019 també va pujar el nivell del riu 60 metres.

Si voleu fer la segona part de la cova i pagar un extra ( quan compres les entrades has de triar), fareu un altre recorregut de 1,5 kms. Aquesta part no la vam fer.

Com podreu comprobar no vam visitar les coves Postojna ni el castell de Postojna però com que haviem de triar o Postojna o Scockjan per tema econòmic més que res, segons les indicacions de diferents blocs, les coves Scockjan van ser les escollides.


Després ja ens dirigim cap a la costa. I això vol dir calor. Ja s'acaba la part de muntanya i comencem amb paisatges costers. Jo hagués visitat moltes més coses a Eslovènia que m'han quedat pendents com Velika Planina, Rakov Scockjan, Tolmin Gorge... però som 4 a casa i els altres 3 son més de platja i ara toca beach.
Però no us penseu que per veure platja ja cal entrar a Croàcia ja que Eslovènia també té platja i en aquest cas l'escollida va ser Piran.

Eslovènia només té 46 km de costa. Les ciutats més importants són: Koper, Izola Portoroz i Piran.
Aquestes ciutats es troben a la península d'Istria, al mar Adriàtic, tot i que la major part de la península d'Istria pertany a Croàcia, Eslovènia també hi té un raconet.


La nostra escollida per fer-nos una idea va ser Piran (Pirano en italià).

Per visitar Piran heu de saber que no podeu circular amb cotxe i haureu d'aparcar a les afores. Hi ha diversos parquings per deixar el cotxe però nosaltres amb la furgo com que era molt alta no hi podiem accedir i vam haver d'aparcar a un parquing que es trobava a 30 minuts caminant del centre. La majoria de parquings tenen un servei d'autobús gratuït que et porten al centre però en el nostre cas no va ser possible. 
Veniem molt acalorats i el primer que vam fer abans de visitar la ciutat va ser fer-nos una remullada a la platja. 

Heu de saber que  la majoria de platges no tenen sorra, tenen formigó amb escales metàl.liques per entrar a l'aigua i per tant millor que porteu unes xancles o similar. Tot això ho compensa la transparència de l'aigua.
Piran està considerada com el port venecià millor conservat del món a part de Venecia. I perquè és això?
Venecia queda molt a prop de Piran, les dues ciutats fan gairabé frontera l'una amb l'altra. Piran va formar part de l'imperi venecià del s. XIII al s. XVIII i també va formar part d'Itàlia des del 1919 fins el 1947, és per això que la ciutat té influències venecianes.

El que la fa bonica són els seus entramats de carrers estrets, l'arquitectura de les seves cases, la plaça principal...
Si pugeu a la part alta veureu tot el perfil de la ciutat amb les cases apilotonades unes entre altres.
Segur que quan us perdeu per la ciutat anireu a parar a la plaça Tartini, al centre de la ciutat. Té forma ovalada i pavimentada en marbre amb l'estàtua del compositor i violonista Giuseppe Tartini.

Es tracta de la plaça principal i al voltant trobareu elegants edificis amb tocs venecians. Als baixos, trobareu els restaurants, tendes, cafeteries i l'oficina de turisme.
D'entre tots els edificis que podeu trobar el més famós és la casa veneciana.
Piran la vam veure amb poca estona però si teniu més temps haurieu de visitar  la catedral i pujar al campanari per les vistes. Però les millors vistes les trobareu desde la muralla. Tot i això la típica foto on es veu tot Piran no la trobareu en tota la ciutat, o això he llegit.

A 3 kms trobareu Portoroz, pertany a Piran i és com el Benidorm d'Eslovènia, on trobareu els grans hotels i tot el que envolta aquestes zones tant turístiques. Fins i tot té una platja de sorra, poc usual en aquesta zona. Buscant una àrea camper vam anar a parar al Marina Portoroz.

Al principi era bastant enrebassat. El noi de l'entrada del parquing no ens va saber indicar bé com funcionava el tema de pernoctar allà i ens va deixar entrar a fer una ullada. Al principi pensavem que haviem d'aparcar al parquing comunitari i no enteniem res i menys com podien cobrar 40 euros per allò.
Vam decidir marxar i vam anar al camping Lucija. No hi aneu. Molt mal educats i molt més car i segons he llegit brut.
Es feia tard i vam tornar a Marina Portoroz i aquesta vegada la noia de recepció (darrera la porta d'entrada al port) ens ho va explicar millor. La zona camper estava molt més allunyada i just davant del mar. Això ja ens va agradar més. De fet va ser el dia que més aprop del mar vam estar de tot el viatge.

Hi trobareuu aigua dolça sense recàrrec i es poden fer servir els banys i les dutxes del port esportiu. L'única pega és que se sent molt la música d'una discoteca propera durant tota la nit però t'acabes acostumant al xumba-xumba i acaves dormint.

El millor va ser la posta de sol i banyar-se per la nit, només per això ja no van fer tant de mal els 40 € que vam pagar.

El primer que van fer els nens quan es van despertar al dia següent va ser anar cap a l'aigua.
I a partir d'aquí ja vam entrar a Croàcia i obriré un altre post per explicar-vos la nostra experiència.

Buf, no està malament el rotllo que us he fotut d'Eslovènia però és que no em volia deixar res, tant per mi com a record del viatge com per a vosaltres per si us pot venir bé alguna de les nostres experiències. Agrairia que fessiu algun comentari i explicar si us ha estat d'ajuda.
Salut i viatges!!!!!!

Si els continguts del blog t'agraden i tens previst comprar a Amazon, fes la compra a través de l'icona que et deixo a sota. A tu et costarà el mateix i a mi em donaran una petita comissió que em servirà per seguir mantenint el bloc. Gràcies.