La ruta del Circ dels Colomèrs és característica per la gran quantitat de llacs d'origen glacial que es poden visitar. És una ruta cíclica de dificultat mitjana.
Tal com us vaig comentar a l'anterior post quan vam anar a veure el Circ de Colomèrs em vaig quedar amb les ganes d'arribar, almenys, al refugi i per fi hi hem pogut anar.
Recordeu que si hi aneu a partir del 17 de setembre fins al 14 de juny hi podreu pujar amb el vostre cotxe. Si hi aneu del 15 de juny al 15 de setembre hi haureu de pujar en taxi o caminant.
La pujada caminant des de Banys de Tredós requereix d’unes 2 hores de pujada, mentre amb el taxi (4 Euros/persona, inici del servei a les 9h) poc més de 20 minuts. Si hi aneu amb nens val la pena estalviar-se aquestes dues hores o fer-ho en dos vegades diferents com hem fet nosaltres.
Aquesta vegada comencem a pujar des de l'Era Montanheta , lloc ideal per fer un pícnic, ja que està adequat amb taules i bancs. La nostra intenció era acostar-nos el més possible amb el cotxe fins al refugi, però feien obres a la carretera i no ens queda més remei que pujar caminant des de Era Montanheta.
Al mig camí, trobem un fort revolt a la pista que duu a Valarties, on es troba la parada final dels taxis-jeep. A mà esquerra veurem un cartell que indica Refugi de Colomèrs.
El camí va fent zig-zag, guanyant en altitud i el desnivell es va notant, però anem trobant aquells elements que tant agrada els nens i fan que no se n’adonin que les cames es van cansant.
Els nens es van aturar a tot arreu on anàvem trobant trossos de gel i neu (el dia anterior havia fet una enfarinada de neu, d'aquí les muntanyes enfarinades que surten a les fotos).
Al final arribem al Llac Major de Colomèrs. Un cop aquí ja hem superat la part amb més desnivell i a mà dreta podem veure el refugi de Colòmers.
Creuem la presa i voregem el llac fins al Refugi de Colomèrs.
Primer passarem per davant del refugi vell, tancat el 2008. Si seguim el sender arribarem al refugi nou (2.135 m) . A l’època que hi vam anar nosaltres (octubre 2016) l'accés era obert, però només hi havia oberta una habitació amb lliteres.
Un cop aquí ja comencen els dos circuits: el que està marcat amb vermell que seria el circuit llarg i el que està marcat en groc que seria el circuit curt.
Volíem arribar a l'Estany Mòrt (2.215 m.), però ja es feia tard i vam preferir deixar-ho per la propera. Ja estàvem prou orgullosos dels nostres fills d'haver arribat fins tant amunt.
Vam estar descansant una mica mentre dinàvem i gaudíem de les vistes i la sensació d’estar en alta muntanya i tornada cap avall.
La sensació d'estar a l'alta muntanya només es pot descriure si l'has viscut. Tens la sensació que se't netegen els pulmons i tens ganes de seguir caminant i caminant. M'encanta aquesta sensació i veure els meus fills gaudint en un paisatge tan impressionant com aquest, no es pot pagar amb diners. Quan ets allà dalt, respirant aire tan pur, és una sensació que tothom hauria d'experimentar.
La tornada va anar força bé. Vam tornar pel mateix sender fins que ja vam trobar la pista pels vehicles i vam decidir seguir-la per comoditat. Això si, seguint sentint goig del paisatge.
Que me'n dieu? us atreviu a fer aquesta sortida amb nens?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada