Aquesta és la continuació del viatge que vam fer llogant una furgoneta amb Nestcampers on primer vam visitar Eslovènia i després Croàcia. Podeu llegir la nostra experiència per Eslovènia aquí.
Ens esperàvem caravana a la frontera entre Eslovènia i Croàcia, però vam estar de sort i no vam trigar gaire.
Un cop creues la frontera veus moltes cases de canvi de moneda però nosaltres no hi vam parar i va ser un gran error perquè quan vam arribar a Pula, el pàrquing s'havia de pagar amb monedes i no en teníem i amb les presses vaig treure diners en un ATM i em van cobrar força comissió. I això que tenia la targeta Bnext però com que tenia gent esperant darrera, em vaig atabalar i vaig acabar traient diners amb la visa normal. Així que ja sabeu, canvieu els diners amb previsió i sense presses.
Seguim a la península d'Istria. Istria està situada al nord de Croàcia limitant amb Eslovènia i prop de la frontera amb Itàlia. Es una península que va pertànyer a la República Italiana fins l'any 1947 per això hi ha moltes restes italianes per tots els racons. També per la seva proximitat hi ha molta afluència d'italians i fins i tot la majoria de cartells també els trobareu en italià.
De totes maneres, la nostra primera parada no va ser Pula.
Primer vam parar a la badia Cisterna.
L'intenció era acostar-nos a la badia de Gustinja, prop de Rovinj, Istria, però estàvem afamats i vam decidir fer un pícnic a la bahía Cisterna que és on s'aparca i després caminant 10 minuts arribes a la badia de Gustinja.
Però com que vam estar a gust aquí ja ens va estar bé ,vam acabar disfrutant de la platja Cisterna una bona estona. Hi havia molta ombra per poder menjar i vam estar molt bé.
Tampoc cal anar a les platges més conegudes perquè llavors hi ha massa gent. Si estàs a gust a un lloc, ja tens més que suficient.
El que té de bo la bahía de Gustinja és que es tracta d'una platja salvatge, no es pot accedir en cotxe i llavors mai està plena de gent.
Però volíem visitar Pula per la tarda i vam marxar. Abans però vam passar pel canal de Lim. Us recomano desviar-vos un moment i anar al viewpoint i disfrutar una estona de les vistes.
Nosaltres el vam veure des de dalt, des de el mirador, però també el podeu veure des de baix.
Va ser declarat reserva de la natura degut al seu fons submarí, ja que a les seves aigües trobareu multitud de peixos diversos i per tant hi ha molts amants de la pesca esportiva. S'anomena fiord de Limski o fiord de Lim però no és realment un fiord. No va ser tallat per un glaciar sinó pel riu, però degut a lo estret que és se l'anomena fiord o canal.
Una altra opció per visitar-lo es en vaixell a través dels 10 km endins entre parets de pedra de més de 100 metres d'alçada. Ha d'estar bé disfrutar-lo des de l'aigua. I també es pot visitar en bici o caminant. Són opcions que us dono però que nosaltres no vam fer.
Acabem la tarda visitant Pula, capital d'Istria.
Amb una tarda dóna temps de veure les atraccions principals que són l'anfiteatre, el panteó i l'arc de triomf. Fàcilment notareu la petjada que va deixar l'imperi romà en ella. Tots els monuments principals estan molt propers entre si per tant, amb poques hores ho haureu vist.
L'amfiteatre romà "Pula Arena" és el monument més important i un dels 6 amfiteatres més grans que es conserven en l'actualitat. Es troba en força bon estat i si voleu el podeu visitar per dins. Fins i tot a dins es fan concerts i festivals de cine.
L'arc del triomf dels Sergius va ser aixecat l'any 27 a.c. i era la porta d'entrada de la ciutat. Per tant al voltant hi havia la muralla que va ser derrivada per temes d'expansió.
El temple d'Augusto (any 14 d.c.) va ser construït en honor a l'emperador romà. Va ser bombardejat durant la segona guerra mundial però el van reconstruir. Actualment fa de museu. Just al costat trobareu el vell ajuntament de Pula i és la seu del govern.
Nosaltres vam estar una estona a la plaça prenent alguna cosa i disfrutant de l'ambient i les vistes.
Al port de Pula trobem moltes empreses que et duen a les illes Brujini però es fan tant pesats que ens va semblar una turistada i ho vam deixar córrer.
Com que volíem visitar el cap de Kamenjak a Premantura vam buscar algun furgoperfecto però com sempre de gratuït res. Si que aconsellen algunes zones gratuïtes però no segures per tant vam decantar-nos per un càmping que vam llegir a furgoperfecto que no estava indicat enlloc. Finalment el vam trobar (Camp Diana) i ja estava tancat. Per sort un client ens va acompanyar fins a la propietària, per cert, tot un personatge. Era una dona molt simpàtica i semblava la mare de tots, no se li passava ni una, fins i tot et ve a dir bona nit!
La propietària "només" parla Alemany, Italià o Croata però no anglès, sort que el meu alemany encara és prou bo per fer-me entendre. Et dóna l'opció si vols de pagar en euros.
Ens va deixar quedar tot i que no hi havia massa lloc, però ella ens va buscar un raconet. El càmping era senzillet però correcte per passar una nit.
Hi ha una piscina força gran, molta ombra i les dutxes i wc estan nets (amb aigua calenta).
21 de juliol de 2019
Dia de platja. Toca el cap de Kamenjak. Abans d'entrar-hi s'ha de treure l'entrada. Si la compreu a la caseta que trobareu abans d'arribar-hi fareu menys cua ja que un cop tens l'entrada has d'agafar un camí que va molt més directe a l'entrada i com que ja tenen la matrícula registrada entres directament.
Si entreu en bici o caminant des de Premantura és gratuït ( però no sé si recomanar-ho perquè entre la pols que fan els cotxes, la calor i que són 6 kms potser seria més convenient entrar amb cotxe per disfrutar-ho més).
A més, de Premantura a l'entrada hi ha 15 minuts en cotxe.
El camí que porta a les diferents cales està ple de pols.
Vam estar a les cales de Njive, Skara, Medulin... però la gràcia és anar veient-les, fer-se una remullada i disfrutar-les tranquilament. No crec que hi hagi una millor o pitjor, cada una té el seu encant.
Hi ha tot tipus de platges ( Uvala), per practicar esports, per fer snorkel i llocs per saltar des d'alguna pedra a l'aigua.
Cada platja (uvala) té el seu pàrquing i l'accès és fa caminant.
Al ser un parc natural, és una zona altament protegida i no hi ha cap tipus de construcció ni contenidors de basura. Haurem d' endur-nos tots els residus que haguem generat i llençar-los fora del cap Kamenjak.
No està permès córrer amb el cotxe però tal i com estan els camins no crec que ho feu.
El cap de Kamenjak només està obert de 7 a 21h i per tant completament prohibit acampar ni quedar-s-hi.
On els nens van disfrutar de valent va ser al Safari Bar. Allà vam dinar unes sardines i un tipus d'hamburguesa que no sé ben bé que era però estava bona.
Està decorat a l'estil Robinson Crusoe amb taules de fusta, sombrilles fabricades amb fulles seques i tot decorat amb material reciclat amb molt d'encant.
Serà impossible no quedar-se ni que sigui a prendre algo i disfrutar de l'entorn.
Hi ha molts tipus de gronxadors, rodes giratòries, amagatalls d'herba, tobogans molt originals, a cada un més xulo. És com un parc infantil en meitat de la natura. Ideal per anar amb nens, tot i que hi havia molt jovent.
El safari bar es troba a la zona més llunyana de la península, i a part, és on trobareu els llocs per saltar més al.lucinants, molta gent ve aquí només per saltar.
Al Safari Bar trobareu taules de fusta integrades en l'ambient i amb preus bastant assequibles. Nosaltres hi vam anar en hora punta a dinar i vam haver de fer una mica de cua però anava força ràpid.
Quan vam marxar del cap de Kamenjak, vam parar a Premantura a comprar algo de fruita i prendre alguna cosa fresqueta.
Repetim el càmping Diana que tot i que ens havia dit que segurament no tindria lloc, vam passar a preguntar i la dona va apartar dos avances d'altres campistes i ens va fer lloc entre els dos. Quina dona!
22 juliol
Avui toca ferry per anar fins l'illa de Cres.
Deixem la península d'Istria agafant el ferry a Brestova amb destinació Porozina (Cres). El trajecte dura mitja hora i es paga per vehicle i per persona.
A la mateixa carretera ja veureu una caseta on heu de comprar els bitllets.
Abans d'agafar el ferry, com que ens hem d'esperar al proper hi ha una petita platja on ens vam fer una remullada mentre esperàvem. També hi ha una cafeteria per si voleu fer temps.
Arribem a Cres ( Tzres en croata) i després d'una llarga carretera, ja que l'illa és força muntanyosa, arribem a la petita Cres, el poble més important de l'illa. És el típic poble de costa, amb una mica d'estil italià ple de terrasses i gelateries.
No trobàvem cap lloc per fer un pícnic i dinar i vam dinar a un restaurant que vam menjar força bé (restaurant Riva). A més té vistes al port.
Un dels motius de venir a l'ill a de Cres era un parc aquàtic dins d'un càmping. I el càmping Cikat el té.
Vaig mirar a la web i estava tot ple, però els vaig enviar un correu comentant-los que anàvem en furgo i que no necessitàvem gaire espai i ens van dir que no ens asseguraven plaça però que tenien una zona per gent de pas. El tema és que no fan reserva per aquesta zona i t'has d'arriscar. No les teníem totes perquè el càmping es troba a l'altra punta de l'illa però pels nens hi vam anar.
Quan vam arribar ens van dir que si que hi havia lloc i un noi amb un cotxet d'aquests de golf, ens va dur fins a un bosc que es troba molt lluny de totes les instal.lacions i sense parceles on cadascú s'agafa el lloc que vol.
Els wc els tenim a 3 minuts caminant, només us dic això.
El càmping és com un poble amb tot tipus de serveis, però l'atracció principal és el parc aquàtic. Té una cabuda d'unes 4000 persones, un megacaming vaja. No ens agraden massa aquests càmpings tant massificats, però ho vam fer pels nens.
De totes maneres, el parc aquàtic està bé però amb un dia hi ha més que suficient, tampoc el vam trobar tan fantàstic.
Vam aprofitar per fer rentadores i secadores i a dormir.
23 juliol
Pel matí ens deixen fer el check-out fins les 13h per tant aprofitem el parc aquàtic una mica més. I aprofitem una sessió d'aquagym a la piscina. De guiris total.
Anem tot seguit a la platja de Koromačna. Molt recomanable. És una platja petita però molt maca. Es pot arribar en cotxe i és una alternativa a les platges més famoses.
Està força bé per fer snorkelling però sobretot hi trobareu molts eriçons, per tant, estigueu al tanto de no punxar-vos amb cap quan entreu a l'aigua.
Nosaltres ens vam clavar alguna punxa sense voler. A més a més, el que més em va agradar és que hi ha un seguit de coves que pots anar travessant i fa l'estada més entretinguda sobretot si no ets d'estar-te quiet a la sorra com és el meu cas.
L'aigua està força freda degut a un petit rierol subterrani que hi ha però amb la calor que feia tampoc importava massa.
Tot seguit seguim la ruta i anem a la platja de Mali Bok. Arribem tard i ja no hi toca el sol. Llàstima perquè si ja amb el poc sol que quedava es veia un color d'aigua blava preciós amb sol segur que seria molt més bonica.
Des d'on deixes el cotxe fins la platja hi ha uns 15 minuts de baixada (pujada a la sortida ) i no té cap tipus de servei, per tant no oblideu de dur aigua i menjar si hi teniu intenció de quedar-vos-hi unes hores. Tampoc us oblideu dels escarpins, però bé , això ja per tot Croàcia, totes les platges són de còdols o roques, a mi al final del viatge em van quedar les sandàlies fetes pols.
Està catalogada com una de les platges més boniques de Croàcia i és coneguda sobretot per la seva aigua transparent. Us la recomano!
Ja es feia fosc i tocava buscar un lloc per dormir. Portàvem molts diners gastats en càmpings i camper stops i ens vam arriscar anant a un furgoperfecto que tenia bona pinta. Error, no es pot ser gafe.
L'accés és xungo, però això no va ser el pitjor. El camí per accedir-hi era molt estret i millor no trobar-te un cotxe en sentit contrari (que també ens va passar).
Quan vam arribar al furgo perfecto ens va encantar.
El lloc, tal i com el descrivien és idilic i vam estar molt a gust, vam anar a passejar, a veure la posta de sol, vam sopar, tot perfecte. Quan vam anar a dormir es va acostar un cotxe de la Marina del port de Cres i va estar una estona aparcat però no ens va dir res i al cap d'una estona va marxar.
Però al matí del dia següent vam tenir una visita.
24juliol 2019
Després de passar una mala nit perquè vaig estar pendent tota la nit de si venia algú, em vaig despertar ben aviat i al cap de poca estona va venir la policia sobre les 6h del matí.
Surto a fora, després de que el policia piqués a la porta, i em va preguntar si sabia que estava prohibit dormir allà i li vaig contestar que si però que el dia abans se'ns havia fet tard després del passeig i com que s'estava fent fosc ens hi vam quedar. Li vaig dir que tots els dies que portavem viatjant haviem dormit en campings i em va demanar que li ensenyés tots el rebuts per confirmar que era veritat. També em va fer ensenyar-li el tiquet del ferry per comprovar quan de temps portavem a l'illa. Em vaig posar molt nerviosa perquè a mi aquestes situacions m'incomoden molt però al final després de fer-me omplir uns quants papers em va fer llegir un paper on basicament posava que la multa era de 1000 kunes ( uns 70 €). Quan ja em tenia espantada del tot va i em diu que si marxem en 1 minut no ens feia pagar la multa però que no ho tornéssim a fer. Vam despertar als nens ràpidament i vam recollir tot com vam poder i vam marxar.
Va ser un matí caòtic, perquè amb la calor que feia (32 graus al matí), sense esmorzar ni rentar-nos, amb nervis, un desastre vaja.
La nostra idea era despertar-nos, fer-nos un bany al mar i vam acabar suant i dels nervis.
Us explico tot això perquè tot i que he llegit que la gent fa acampada lliure i no passa res, si sou gafes com nosaltres, no sé si val la pena arriscar i passar una mala estona. A nosaltres se'ns van treure les ganes de fer acampada lliure.
Després de la mala experiència vam deixar de buscar furgoperfectos i park4night a Croàcia. No dubto que a d'altres llocs l'aplicació sigui útil però en un país com Croàcia on les furgos estan mal vistes millor deixar-ho córrer i disfrutar de les vacances perquè dorms millor ja que no cal estar pendent tota la nit de si vindran a fer-te fora. Prefereixo pagar i dormir tranquil·la.
Vam decidir anar a esmorzar a un bar a Cres i agafar el ferry cap a una altra zona.
La "mala ratxa" seguia. Després d'esperar per agafar el ferry ens quedem a un cotxe per entrar i hem d'esperar una hora al següent ferry. Feia molta calor, els nens de mal humor i sense platja per remullar-se (el ferry que vam agafar per entrar a Cres si que tenia platja però aquí no n'hi havia).
Sort que un cop dins del Ferry hi havia aire condicionat i ens refresquem una mica.
I per fi arribem a Krk ( si ho sé, no té cap vocal la parauleta).
La nostra idea era un camper stop però després del dia que portàvem decidim buscar un càmping resort per arreglar el dia. I com que ens havíem estalviat 1000 kunes de la multa doncs mira, ens donem un caprici.
Anem a comprar al super abans d'arribar al càmping i quan anem a carregar les bosses a la furgo ens adonem que havíem deixat la porta de la furgo completament oberta. Fem un repàs de tot i sembla que ningú ens ha pres res. Vaja dia, però de moment ens n' anem ensortint de tot!
El càmping escollit va fer Ježevac Premium Camping Resort, un megacamping però molt ben cuidat.
Per la web sortia que estava ple, però ens vam acostar a preguntar a recepció i si que tenien lloc. Es la segona vegada que ens passa, per tant us aconsello que encara que al web digui que ho tenen ple, pregunteu.
El càmping és gran, massa i la piscina petita, petita. No sé com en un càmping tant gran fan una piscina tant petita. Semblàvem formiguetes.
La platja no mata, ens agraden més les cales que hem anat veient. La piscina té un parell de tobogans petits però als nens no els fa ni fu ni fa.
Al principi com veieu, el camping no em va agradar però per la tarda ja vaig veure'l amb uns altres ulls.
I vaig passar de que no m'agradés el camping a que ens quedéssim una nit més. S'hi està molt a gust, teníem Krk a un passeig, el super a prop, la platja a prop... que diferents es té la percepció d'un lloc segons com i quan arribes.
Ja no feia tanta calor i després d'una bona dutxa vam anar a Krk. Un punt a favor del camping és que hi pots anar caminant, en 5 minuts ets al centre de Krk.
I Krk em va encantar. Hi havia molt bon ambient, moltes botigues, restaurants, bars.. molt xulo. Molt recomanable per passar una tarda quan ja no fa tanta calor. Té un toc antic que el fa molt agradable de passejar. Tot el que queda és de l'antiga colònia romana i molta arquitectura religiosa.
Després de tornar a la furgo per anar a sopar vam tornar a acostar-nos per a que els nens es mengessin un gelat i l'ambient nocturn també ens va agradar molt. La majoria eren famílies passejant i disfrutant de la nit.
Krk està situada al nord del mar Adriàtic, davant de Rijeka i està unida per un pont que diuen és un dels ponts de ciment més llargs del món. Va ser construït el 1980 i es reconeix fàcilment pels seus dos arcs en 1.400 m de longitud.
L'illa de Krk té 8 pobles i el més important és Krk.
Havia llegit que s'ha de pagar un peatge per passar, però al menys nosaltres, per sortir de l'illa no vam pagar res. Desconeixo si per entrar si que s'ha de pagar però com que nosaltres veniem de l'illa de Cres en ferry no ho sé. Els ferries provinents d'altres illes com Cres i Rab surten de Valbiska i podeu consultar els horaris a través de la web Croatia Ferries.
La majoria de turistes son alemanys, austríacs, italians però tot i així no hi ha tantes aglomeracions com altres illes.
Les platges més recomanables segons diuen són les de Stara Baska. Algunes tenen accés en cotxe fins a primera linea de platja i altres haureu de deixar el cotxe a la carretera i baixar per camins.
Baska es coneguda per la seva platja i el turisme que rep segons he llegit és de gent jove per tant no trobareu platges tranquil·les a no ser que us allunyeu una mica com vam fer nosaltres.
Nosaltres vam triar la cala de Oprna bay. Hi havia molts cotxes aparcats a la carretera ( i tots tenien una pedra a la roda per la pendent, però quan dic tots, són tots).
No hi havia cap lloc lliure i vam decidir seguir baixant a veure si trobavem lloc més a baix i la vam pifiar perquè vam equivocar-nos de camí i vam anar a parar a la cala del costat. Si que era xula però no era la platja que buscavem. Però feia tanta calor que els nens no van voler tornar a pujar i tornar a baixar i vam decidir anar a un altre lloc amb menys gent i de millor accés.
De totes maneres jo si que vaig pujar a la muntanya a fer la foto de la platja desde dalt. La veritat és que bonica ho és, però massa turística
(amb parasols, xiringuito...)
Tenia apuntat anar a veure les platges de Baska i Konjska però com que era l'hora de dinar buscàvem un lloc per fer un picnic i amb ombra, mira que costa trobar llocs així a Croàcia.
Consell: si aparqueu fora del parquing, no haureu de pagar-lo però l'única ombra que vam trobar era al pàrquing i volíem cuinar. Per tant vam entrar al pàrquing, vam cuinar, menjar i quan vam acabar vam aparcar fora el i ningú ens va dir res.
Feia tanta calor que vam decidir no visitar res més i tornar al camping. Estàvem tots esgotats de la calor. Tarda de relax i passeig fins a Krk. La millor hora per anar-hi és a partir de les 19h.
No cal que dugueu molta roba per anar a Croàcia si hi aneu a l'estiu, amb un banyador tens per tot el dia. Fa tanta calor que anireu tot el dia en banyador i anireu buscant un lloc per remullar-vos i estar una estoneta fresquets.
Per la nit no cal ni pijama, podeu dormir sense ( al menys l'estiu que vam estar nosaltres)
26 juliol
Anem als inflables que hi ha a la platja del càmping una estoneta.
Com que anem molt aviat els tenim per nosaltres sols i molt millor perquè no es belluga tant. Acabem d'aprofitar el camping, i marxem cap a Vrbnik (mira que són difícils de pronunciar els noms croates)
Vrbnik està ubicat en un penya-segat (50 metres) i els seus carrers són un seguit de carrerons i bones vistes. També és conegut per la producció de vi (que no vam tastar) anomenat Zlahtina. Havia llegit que era un poble molt bonic, però que voleu que us digui, a nosaltres no ens va agradar gaire.
No sé si era per la calor que feia però no li vam trobar cap encant.
També diuen que s'hi troba el carrer més estret del món (40 cms), el carrer Klančić, però tinc els meus dubtes, perquè si no recordo malament a Praga també ho diuen.
Vam acabar dinant a la pizzeria del poble que tenia molt bones crítiques però no tenien cap tipus de ventilació i suàvem mentre dinavem, un desastre, potser de nit és una altra cosa, però al migdia no us ho recomano.
I aquí s'acava la nostra estada a l'illa de Krk. Creuem el pont que uneix amb terra ferma.
Ens dirigim cap a Zavranika però com que es fa tard parem a l'autocamp Povile. No està malament, es troba al costat del mar i té varies cales al voltant i té vistes a l'illa de Krk.
L'únic problema és que no té aigua calenta i només té wifi al costat de recepció. A part, està bastant brut però per passar una nit està bé perquè era molt tranquil i sense xivarri.
Hi havia algunes places amb vistes al mar però sense ombra. Si vols ombra has d'anar a dins d'un bosc amb molts arbres i acampar on vulguis o puguis.
Al dia següent ens banyem a la platja, això de tenir la platja tant a prop als nens els encanta, per tant per cutre que sigui el lloc si els nens contents guanya valor.
I seguim la ruta per la carretera de l'Adriàtic ( Jadranska Magistrala).
Teniu l'opció d'agafar la carretera que passa per l'interior i és el camí més ràpid però nosaltres triem l'opció d'agafar la Carretera de l'Adriàtic perquè recorre el litoral de la costa dàlmata i ens permet gaudir dels paisatges de costa.
Intentem trobar algun lloc per fer un picnic, però com sempre a Croàcia costa molt trobar llocs amb ombra per parar, fer el dinar a la furgo i menjar.
La següent parada està prevista a Jablanac per anar a veure el vaixell enfonsat a Zavratnica i fer snorkel. Havia llegit que per arribar-hi hi ha un camí desde Jablanac que fins i tot es pot anar amb cotxet però també havia llegit a algun lloc que hi havia una petita dracera però no sabia ben bé on era. Mirant al mapa, veiem que podria ser la darrera curva de la carretera abans d'arribar a Jablanac.
 |
| aquí haureu de deixar el cotxe si voleu agafar la dracera |
Preguntem a uns nois que havien aparcat en aquesta curva i ens diu que si que és una dracera però que haurem de fer una forta pujada i que s'ha d'anar ben calçat. A uns muntanyers com nosaltres no ens fan por les pujades i com que anem ben calçats ( anem amb Teva) agafem l'opció més curta i la veritat és que es pot fer perfectament.
 |
| com veieu, no és per tant la pujada |
I seguiu el camí.
Hi ha un moment del camí que no sabreu si tirar a la dreta o a l'esquerra. A la dreta anireu a un tipus de mirador i a l'esquerra ja empalmeu amb el camí que sol fer la gent desde Jablanac.
Abans d'arribar us faran pagar entrada ( 60 kunes per dos adults, nens gratis).
L'aigua com sempre a Croàcia és blava i transparent, el que si que vam notar és que no estava tant freda com a d'altres llocs.
Té 900 metres de profunditat i sovint se li diu fiord però no seria ben bé un fiord com els que trobem a Noruega. La bahia de Zavratnica va ser creada pels corrents d'aigua provinents de la muntanya Belebit, els quals van crear aquest profund canyó que més tard es va enfonsar quan el nivell de l'aigua del mar a pujar.
La bahia de Zavratnica va ser molt popular entre els austríacs i va ser quan van crear el passeig desde dalt de tot i desde Jablanac ( 15 minuts caminant).
Avui en dia s'ha volgut preservar la zona i s'ha de pagar per visitar-la.
El vaixell enfonsat és un vaixell militar alemany que es va enfonsar a la segona guerra mundial a Zavratnica i això fa d'aquest lloc un gran lloc per fer snorkel i encara més amb nens ja que el vaixell es troba a pocs metres de la superfície i es veu perfectament sense haver de submergir-se molt!
Seguim la ruta i fem molts kms més sense trobar res per parar i dinar. En aquesta part de la carretera hi ha poca cosa per fer-se una remullada, tot són cases amb el seu tros de platja. Tenim gana, calor i al final trobem un lloc cutre i brut però que té un petit arbre que ens fa ombra i dinem una mica. Però ni entrem a l'aigua. Si, a Croàcia també hi ha gent deixada i poc concienciada amb el medi ambient i llencen tota la brossa a terra.
Finalment arribem a Jasenice i aquí ja tornem a veure una mica més d'activitat i llocs per estirar les cames.
Anem a l'autocamp Tamaris el qual no tenia males crítiques. No és per tirar-hi coets però està prop del mar.
És petit, amb un bloc de banys una mica antiquats. Els propietaris et donen una clau per poder-hi entrar. Wifi dolent.
Això si, només parlen alemany i no és l'únic lloc que ens passa. Estic parlant més alemany a Croàcia que a la Selva Negra!
És increible la quantitat d'alemanys que hi ha. Penso que mitja Alemania està aquí de vacances!
28 i 29 de juliol
Ens aixequem amb el dia ennuvolat. Sortim de l'autocamp plovent i donen pluja per tot el dia. Pugem a la furgo i a Zadar falta gent tot i sabent que potser no veurem la posta de sol però qui no arrisca no pisca diuen!
Estava plovent força, més aviat diluviava quan vam arribar i vam parar al centre comercial Supernova Zadar abans d'anar al centre per fer temps i veure si parava. Però no va ser així, plovia tant que fins i tot va marxar la llum de tot el centre comercial.
Decidim anar al centre perquè donar voltes a un centre comercial no té cap gràcia i aparquem a un parquing gratuït que tenia apuntat i molt a prop del centre, us el recomano. És un parquing que hi aparca la gent de la zona per anar a treballar al casc antic, us deixo el link per si hi voleu anar ja que segons he llegit els parquings a Zadar no son precisament barats.
Per arribar al centre desde el pàrquing haureu de creuar el parc Vladimira nazora i travesseu la porta de Zara (també coneguda com porta de Terraferma) on hi trobareu el Lleó de Sant Marc, símbol de Venècia (aquí tornem a veure la gran influència que va tenir Venècia sobre aquesta zona).
Segons Alrfed Hichcock, Zadar té la millor posta de sol del món. Però com us explicaré més endavant no la vam poder gaudir ja que feia un dia molt lletjot.
Tot i la pluja que vam tenir puc dir que Zadar ens va sorprendre gratament. És una ciutat que recomano visitar.
El casc antic es troba dins d'una península emmurallada i és peatonal per tant ideal per anar amb nens.
Passejant per Zadar sota la pluja vam veure l'església de Sant Donato i el Foro Romà del segle III ac.C., la catedral... Les restes del Foro Romà es troben en una gran esplanada i hi trobareu escampats pel terra, columnes, capitells i restes dels temples de Minerva, Saturn i Júpiter que la gent utilitza per seure.
I com no, també vam anar a veure l'òrgan de mar. És un instrument musical situat a la vora de Zadar i que produeix música a través de les onades que passen per uns 35 tubs situats sota les escales de marbre i produeix un so relaxant. És un lloc màgic.
Just al costat trobareu la salutació al sol. Construït pel mateix arquitecte de l'òrgan de mar (Nikola Bašić), es tracta d'uns panells solars ubicats a terra i amb forma circular (22 metres de diàmetre) i durant el dia capten la llum solar i al vespre projecten un joc de llums els quals fan divertir a grans i petits. Però clar, si ha plogut tot el dia, i està tapat i saps que no hi haurà posta de sol, doncs decideixes marxar per la tarda sense esperar a veure-ho.
Per dinar no vam tenir tanta sort. Se'ns va despertar la gana a l'hora punta i tots els llocs on anàvem estaven plens. Vam trobar un restaurant que casualment tenia lloc i és d'entendre ja que era car i el menjar deixava bastant que desitjar. La part bona és que al sortir del restaurant ja no plovia i veiem la ciutat molt més bonica.
Després de prendre algo a la plaça i veure que el dia pintava malament i que no valia la pena esperar, vam anar cap al camping que havíem descobert i que tenia molt bona pinta, sobretot la infinity pool, motiu pel qual va ser l'escollit.
El camping no ens agrada, ens encanta, però segueix fent mal temps, hem de sopar dins la furgo perquè diluvia.
Fa un any que està obert i està tot molt ben cuidat i molt nou. Hi ha espígol per tot arreu i l'olor que fa per tot arreu és encisadora.
Ens agrada tant el lloc que no sabem si quedar-nos un dia més, i aquí està el dilema. Si ens quedem tenim 2 hores fins a Plivice i segons he llegit a tots els blocs consultats és millor estar allà a primera hora per evitar cues.
Entrem en una petita discussió. Uns volen descansar i jo penso que és millor estar més a prop de Plivice. Els que es volen quedar diuen de no anar a Plitvice i per aquí si que no paso, no podem marxar de Croàcia sense haver vist aquesta meravella, segons diuen la joia de Croàcia. Si que ha estat un roadtrip on no hem parat i ens hem mogut molt però hi ha coses que s'han de veure si o si i aquesta n'és una. D'Eslovènia ja em vaig deixar coses que volia veure i es van quedar pendents però el més important ho vam veure.
30 de juliol
| per totes les carreteres trobàvem parades on venien sindries enormes |
A Plitvice per deixar el cotxe hi ha 2 entrades, la 1 i la 2 ( Ulaz 1 i Ulaz 2) i el parquing es paga.
L'entrada 1 serveix per les rutes: A,B,C,K
L'entrada 2 serveix per les rutes: E,F,H, K
L'entrada 1 serveix per les rutes: A,B,C,K
L'entrada 2 serveix per les rutes: E,F,H, K
Haureu de saber amb antelació quina ruta voleu fer perquè entre l'entrada 1 i la 2 hi ha 3 kms.
Tots els recorreguts són circulars i tornen al mateix lloc de partida.
Si teniu pressa haureu de fer la ruta A i F ( 3 hores). Duren unes 3 hores i només veureu els llacs inferiors ( a mi personalment em van agradar més els llacs superiors).
Si teniu pressa però preferiu fer els llacs superiors haureu de fer les rutes B i E ( 3 hores).
Tots els recorreguts són circulars i tornen al mateix lloc de partida.
Si teniu pressa haureu de fer la ruta A i F ( 3 hores). Duren unes 3 hores i només veureu els llacs inferiors ( a mi personalment em van agradar més els llacs superiors).
Si teniu pressa però preferiu fer els llacs superiors haureu de fer les rutes B i E ( 3 hores).
Si disposeu de temps i voleu fer el parc complert haureu de fer la ruta C o H. Per aquestes haureu d'agafar tren, bus i barco però tot això ja va inclòs amb l'entrada.
La diferència entre la C i l'H ( unes 6 hores) és que la C comença a l'entrada 1 i anireu pujant veient les cascades de cara i l'H comença a l'entrada 2 i fa baixada, comença a dalt de tot però per veure les cascades haureu d'anar girant-vos.
La ruta K ( de 6 a 8 hores) és la més complerta i és pot fer tant per l'entrada 1 com per la 2 i es veu el parc sencer però sense utilitzar els medis de transport.
Al parking 2 si arribes tard trobareu una cua molt llarga per comprar l'entrada. NO feu cua ( nosaltres no ho sabíem i la vam fer). Hi ha una altra cua molt més curta més endavant seguint el camí de l'entrada que hagueu triat ( nosaltres la H).
Després de fer 1 hora de cua per comprar l'entrada vam haver d'esperar 2 hores per entrar. Vam anar acostant-nos a l'entrada H i resulta que just al costat també es pot comprar entrada i sense cua. Si ho arribem a saber almenys ens haguéssim estalviat l'hora de cua per comprar l'entrada. Així que ja sabeu, si ja teniu pensada la ruta que voleu fer, acosteu-vos a la porta d'entrada de la ruta triada i us estalviareu les cues del principi.
Pels trens-bus hi ha 3 estacions de tren:
St1 a l'entrada 1
St2 a l'entrada 2
St3 a la part alta del parc
St1 a l'entrada 1
St2 a l'entrada 2
St3 a la part alta del parc
Hi ha 2 trens:
Tren 1 que va de la St1 a la St2 i viceversa
Tren 2 que va de la St2 a la St3 i viceversa
De barcos hi ha 3 molls al llac Kozjak i serveixen per travessar el llac i van i venen constantment. Un cop triada la ruta ja veureu quin barco us toca agafar, no hi ha pèrdua.
Hi ha 16 llacs: 12 superiors i 4 inferiors, tots ells connectats per 92 cascades i catarates, us fareu un fart de veure aigua caient per tot arreu. Per l'únic llac que circulen barcos és el Kozjak.
COm us he dit, nosaltres vam triar la ruta H perquè és de les més complertes i fa baixada i amb els nens vam creure que era la millor opció.
Quan va arribar l'hora que ens deixaven entrar ja estavem a a St2 per agafar el tren-bus fins a la St3. El trajecte dura un quart d'hora.
Un cop dalt trobareu lavabos i un xiringuito, a tenir en compte ja que fins que arribeu al llac Kozjak no trobareu ni lavabos, ni bars ( uns 4 kms).
La veritat és que aquí no ens vam agobiar massa de gent, la gent es comença a dispersar i cadascú va al seu ritme i pots anar disfrutant del paisatge força bé.
Un cop arribes al P2, al llac, agafes el barco fins al P3. Aquí et segellen l'entrada per a que no el tornis a agafar.
Al P3 hi ha una àmplia zona de descans amb banys, restaurants, terrasses, tendes i taules per fer picnic. Havia llegit que hi havia una font d'aigua però quan m'hi vaig acostar posava "not drinkable" així que no ens va quedar més remei que comprar-la perquè se'ns havia acabat i encara ens quedava la segona part del parc.
A partir del P3 ja comencen els llacs inferiors. Aquí ja trobem molta me´s gent i de vegades es fa fins i tot agobiant, sobretot quan arribes a alguna cascada bonica que tothom es vol fer la foto davant, coses del postureo.
** Curiositats vàries:
Els llacs estan situats en una zona kàstica, llavors l'aigua dissol la roca fent que els llacs i les cascades agafin aquests tons tant bonics que veieu a les fotos (blau turquesa, esmeralda). Degut a l'acció de la cal, tot el que cau a l'aigua, tant sigui una branca d'un arbre, una fulla, el que sigui, es converteix amb el pas del temps en pedra ja que es va dispositant cal i més cal. Aquest fenòmen rep el nom de Travertino. És per això que el parc i altres zones kàrstiques estan tant vius i van cambiant amb el pas del temps. Curiós oi?
Vam anar a dormir al camping Korana, molt a prop del parc, a 8 kms.
Si arribeu el dia abans de visitar el parc, teniu un bus gratuït que us hi porta. Com que nosaltres només vam anar a passar la nit no el vam necessitar.
Si arribeu el dia abans de visitar el parc, teniu un bus gratuït que us hi porta. Com que nosaltres només vam anar a passar la nit no el vam necessitar.
És força car, a més, a nosaltres es van equivocar amb la factura. Com que abans de pagar davant meu una parella van estar reclamant la factura, quan vam marxar també la vaig estar mirant perquè havia sortit més car del que havia calculat. I exactament, m'havien cobrat 4 campers i 4 persones quan evidentment només teníem una camper. Per tant, aneu en compte. De totes maneres també haig de dir que els vaig enviar un correu comentant el tema i al cap d'uns dies em van fer el reembolsament a la targeta.
El camping és molt gran, té 35 hectarees i s'hi poden allotjar fins a 2500 campistes. Pots triar el lloc que vols per acampar. Tot el terrreny no és pla, sembla un camp de golf amb tot de camins i muntanyetes però et dóna la sensació d'estar enmig dels Alps, realment l'entorn és preciós. Hi ha, a part de visitar els llacs, moltes excursions i activitats per fer
També disposa de 47 bungalows (petits, 2 llits i un endoll), restaurant, supermercat i terrassa.
Està obert 24 hores i quan entres et fan deixar el dni o passaport que et tornen quan fas el checkout.
31 de juliol
El camping és molt gran, té 35 hectarees i s'hi poden allotjar fins a 2500 campistes. Pots triar el lloc que vols per acampar. Tot el terrreny no és pla, sembla un camp de golf amb tot de camins i muntanyetes però et dóna la sensació d'estar enmig dels Alps, realment l'entorn és preciós. Hi ha, a part de visitar els llacs, moltes excursions i activitats per fer
També disposa de 47 bungalows (petits, 2 llits i un endoll), restaurant, supermercat i terrassa.
Està obert 24 hores i quan entres et fan deixar el dni o passaport que et tornen quan fas el checkout.
31 de juliol
Al dia següent i ja de tornada a Zagreb vam parar a Rastoke ja que ens venia de camí ( a 30 kms dels llacs i a 100 kms de Zagreb).
Està bé si et ve de pas, és molt bonic i agradable de passejar. S'ha de pagar entrada i et donen un planell amb el recorregut marcat.
El parquing també s'ha de pagar per tant tingueu en compte que heu de portar Kunes a sobre.
El que més ens va agradar va ser la cova.
Al baixar per ella arribes a una cascada molt bonica, i això que el dia abans haviem vist un munt de cascades!
A Rastoke li diuen la petita Plitvice i no m'extranya perquè els seus carrers estan formats de cascades, salts d'aigua i petits llacs i rius que fan moure els molins d'aigua del segle XVIII. Aprofiten la força de l'aigua per moldre blat,cibada.
Gairabé totes les cases tenen la meitat inferior construïdes en pedra per evitar danys per l'aigua i les teulades són de pissarra i fusta. El poble està rodejat dels rius Slunjcica i Korana. El riu Slunjcica vessa l'aigua sobre el riu Korana i així es creen les cascades per tot el poble, molt típic de conte de fades.
Hi ha un parell de restaurants per menjar o prendre alguna cosa.
També hi ha un raconet on pots comprar menjar pels peixos i els nens passen una estona donant-los de menjar.
Continuem acostant-nos a Zagreb i abans passem per Karlovac i val a dir que ens va impressionar. Al creuar la ciutat vam veure façanes amb forats de metralla, cases mig en runes, i és que encara queden restes de la guerra i sobretot a les cases de la gent que no s'ha pogut permetre una restauració.
A Turanj, un suburbi de la ciutat de Karlovac trobarem el museu de la Guerra la qual va començar aquí en aquesta zona. Aquesta part de Croàcia va patir una de les més dures batalles de la Guerra de la Ex-Iougoslàvia i Karlovac es va convertir en el símbol de resistencia croata cap als serbis. El museu és gratuït i no el vam visitar però si teniu temps feu-hi una aturada.
I finalment arribem a Zagreb.
Ens va agradar sobretot la facilitat de recórrer la ciutat a peu.
Ja teníem reservat l'allotjament desde booking i vam triar uns apartaments molt a prop del centre i just al costat de l'estació de trens. Al davant trobareu un pas subterrani amb moltes botigues, forns de pa, supermercats i que et porta directament al centre de Zagreb.
A Turanj, un suburbi de la ciutat de Karlovac trobarem el museu de la Guerra la qual va començar aquí en aquesta zona. Aquesta part de Croàcia va patir una de les més dures batalles de la Guerra de la Ex-Iougoslàvia i Karlovac es va convertir en el símbol de resistencia croata cap als serbis. El museu és gratuït i no el vam visitar però si teniu temps feu-hi una aturada.
I finalment arribem a Zagreb.
Ens va agradar sobretot la facilitat de recórrer la ciutat a peu.
Hi ha un gran pàrquing just al costat dels apartaments Paromlin. L'apartament tenia dues plantes i tot i estar en una zona poc atractiva parlant turísticament vam estar molt bé i molt tranquils.
Vam quedar amb els de la companyía de lloguer de la furgo que deixavem la furgo al pàrquing i deseguida van venir a recollir-la i ens vam haver de despedir de la nostra caseta amb rodes.
Després de creuar el passeig subterrani ja et trobes un gran tram ajardinat molt bonic.
Després de creuar el passeig subterrani ja et trobes un gran tram ajardinat molt bonic.
Tot seguit arribareu a la plaça Trg. Josip Jelačić,, el kilómetre zero on trobareu tot de terrasses i cafès a l'aire lliure.
Al mig trobareu una estàtua de bronze del segle XIX simbolitzant la lluita de Croàcia per la Independència.
Un munt de tramvies creuen la plaça.
El tramvia és el principal medi de transport al centre i l'únic tràfic rodat que es permet a la plaça.
Heu de saber que Zagreb es divideix en la part alta i la baixa. La part alta és la zona més antiga, la part medieval. Antigament Zagreb estava dividida en dos: Gradec i Kaptol. A la part alta hi vivia la noblessa.
Heu de saber que Zagreb es divideix en la part alta i la baixa. La part alta és la zona més antiga, la part medieval. Antigament Zagreb estava dividida en dos: Gradec i Kaptol. A la part alta hi vivia la noblessa.
Per accedir a la part alta podeu pujar per unes escales o per uns carrers molt empinats i si esteu ganduls teniu un funicular.
Nosaltres la primera tarda la vam dedicar a la part baixa i el matí següent a la part alta perquè teníem el vol al migdia i ens donava temps.
Nosaltres la primera tarda la vam dedicar a la part baixa i el matí següent a la part alta perquè teníem el vol al migdia i ens donava temps.
Tot passejant vam passar per la catedral, pel mercat Doval ( tancat quan vam anar nosaltres), la muralla de la catedral i pel carrer Ivana Tkalčića, que és on més a gust vam estar per l'ambient, la gent...
És el carrer on es concentren més quantitat de bars i restaurants i com no podia ser menys va ser on vam sopar i prendre algo. Aquest carrer convida a sentar-te i prendre alguna cervesa , un café o un gelat. També vam veure moltes paradetes de panotxes de blat de moro, que per cert, no ens vam poder resistir de provar una i estava boníssima!
Vam beure una cervessa a un pub on hi havia una noia cantant a dalt d'una finestra, ens va agradar molt.
I El lloc per sopar va ser un indi, el restaurant Royal India. Era la primera vegada que tastàvem menjar indi i anàvem una mica perduts. Ens vam deixar aconsellar i va ser un encert. Que bo que estava tot. El meu fill diu que és el seu restaurant preferit, llàstima que ens quedi tant lluny.
1 agost
Deixem les maletes a recepció i apurem les hores que ens queden a Croàcia abans d'agafar l'avió.
Deixem les maletes a recepció i apurem les hores que ens queden a Croàcia abans d'agafar l'avió.
Vam agafar el funicular ( el més petit del món) i vam anar directes a la part alta a veure l'església de San Marcos, segurament l'estrella de Zagreb i un dels monuments més fotografiats.
Destaca la varietat de colors de la seva teulada amb els escuts de Croàcia, Dalmàcia i Zagreb.
A la mateixa plaça trobem també el Sabor (parlament) on es va proclamar el 1918 la independència de Croàcia de l'imperi Austrohúngar i el Banski Dvori ( Palau Presidencial) que va ser bombardejat per l'exèrcit federal amb un intent d'assessinar al presiden Franjo Tudman el 1991.
Davant trobareu el parlament croata i el palau presidencial on els caps de setmana s'efectúa un canvi de guàrdia al migdia.
També hi trobareu alguns museus com el Museu d'Art Contemporani, el Museu de les Relacions trencades (únic al món) i el Museu d'Art Naif.
També hi trobareu alguns museus com el Museu d'Art Contemporani, el Museu de les Relacions trencades (únic al món) i el Museu d'Art Naif.
Vam decicir baixar caminant i ho vam fer per la porta de Pedra, antiga entrada a la ciutat medieval i la única que es conserva en peu de la muralla. Hi ha una pintura de la Verge Maria amb el nen Jesús que s'ha convertit en lloc de culte ja que va ser l'única que es va salvar de l'incendi de l'any 1731 i ho consideren un miracle. I ara la gent va a encendre espelmes i a ressar. La gent escriu a les parets tot allò que per ells ha estat un miracle.
I xino-xano ja ens vam dirigir cap a l'hotel a recollir les maletes i agafar un taxi fins a l'aeroport perquè no vaig trobar cap combinació cómoda per anar amb transport públic i tampoc ens va sortir tant car agafar el taxi.
I això es tot. Que us ha semblat? Espero que la nostra aventura us serveixi d'ajuda per agafar idees. Us animeu a fer un viatge com el nostre?
M'agradaria llegir els vostres comentaris.
Salut i viatges!!!!!!
I xino-xano ja ens vam dirigir cap a l'hotel a recollir les maletes i agafar un taxi fins a l'aeroport perquè no vaig trobar cap combinació cómoda per anar amb transport públic i tampoc ens va sortir tant car agafar el taxi.
I això es tot. Que us ha semblat? Espero que la nostra aventura us serveixi d'ajuda per agafar idees. Us animeu a fer un viatge com el nostre?
M'agradaria llegir els vostres comentaris.
Salut i viatges!!!!!!
Si els continguts del blog t'agraden i tens previst comprar a Amazon, fes la compra a través de l'icona que et deixo a sota. A tu et costarà el mateix i a mi em donaran una petita comissió que em servirà per seguir mantenintel bloc. Gràcies.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada